7 En Baldufa

-Bub. Bub! –bordà el gos que era un cadell molt juganer –Hola, ratolí, què fas aquí dintre tancat?

-No estic tancat pel meu gust, això és un parany i jo un tros de mico, un esquitx i un babau...

-Renoi, quin nom més llarg!... Jo em dic Baldufa.

-Doncs tant de gust, amic Baldufa... Escolta, que em podries treure d’aquest parany? Tan gros i fort com sembles, per a tu això serà bufar i fer ampolles.

-Home, vull dir ratolí, gràcies, molt amable de part teva, però no en tinc ni idea de com obrir la tanca perquè si la mossego em faré malbé les dents i si llenço la ratera pels aires el més segur és que siguis tu el que es faci malbé... Oi que m’entens?

-Llavors, què? –ploriquejà Mitjonet.

En Baldufa es va llepar la pota consirós.

-Escolta, saps el que farem?

-Què?

-Aniré a cercar la filla del meu amo, l’Ariadna, que és una nena molt eixerida i ella sabrà el que s’ha de fer.

-Segur?

-Home, vull dir ratolí, i tant!

En Baldufa va arrencar a córrer deixant en Mitjonet tot neguitós. i de seguida va tornar, portant al darrera una noieta rossa d’ulls marrons i molt bufona.

-Què vols, Baldufa, cap on anem?...

-Bub, bub! –bordà el gos aturant-se davant de la garjola d’en Mitjonet.

-Ai, una ratera!... –cridà la nena- Pobrissó ratolí, ha caigut en un parany per a rates!

I la petita, a qui no li feien por els ratolins, va alçar la reixa amb uns ditets blancs i suaus. En Mitjonet no donava crèdit als seus ulls, una geganta l'ajudava a sortir del parany, una geganta de la raça dels homes, però no deia el pare que es creien els reis de la Creació, i que no es tractaven res més que d’uns babaus fatxendes?

La noia va somriure al ratolí, al temps que li deia:

-Apa, maco, ja et pots anar, corre, corre! I ves en compte, no tornis a caure en cap ratera mai més.

-No t’ho deia jo? –va afegir molt cofoi el quisso, i en Mitjonet, recordant la bona educació rebuda dels pares, va fer una reverència a la nena, cosa que la va deixar bocabadada, i li digué al gos abans de fugir a corre-cuita:

-Moltes, moltes gràcies, amic meu, mai oblidaré aquest favor, i si un dia te’l puc tornar... !

En Baldufa va fer una rialla.

-M’estimo més que no Tros de Mico, Esquitx i Babau... Òndia, per ser tan petitò, quin nom més llarg que tens, ratolí! 

En Mitjonet estava tan content que no el va treure del seu error perquè, pensà, ell se’l tenia ben guanyat per ximple aquell nom tan llarg i estrafolari.

Segueix...