4 Els consells d’en Maduixa

En Mitjonet va dir adéu a mare i fill i retornà al cau de l’eriçó molt cofoi de què l’aventura hagués acabat bé, i després d'explicar fil per randa al seu amic tot el que ja sabem, aleshores l’eriçó li va parlar d’aquesta manera:

-Com veig que ets un bon jan, jo et voldria aconsellar per a què el teu viatge no acabés malament; tens molta vida per endavant i faràs grans coses si saps escoltar als teus majors...

-Al papa i a la mama...

-Sí, i al teu amic eriçó ara, que els bons amics serveixen de molt si els saps escoltar a temps.

-Digues, digues, sóc tot orelles jo.

-Així m’agrada... Doncs mira, pel que m’has explicat, marxes en busca de fortuna i també per aprendre moltes coses, però no pots anar com un estel per on et porti el vent, que això pels ratolins és perillós, molt perillós, saps?

-Llavors, què he de fer jo?

-Tenir un itinerari, saber cap on vas, no caminar a la babalà... Per exemple, on penses dormir aquesta nit?

-No ho sé.

-Veus?, no ho saps.

-No.

-Doncs jo sí que ho sé, aquí, a casa meva, seràs el meu hoste.

-Moltes mercès!

-De res. Com t’anava dient, per aquesta nit no hi ha problema, però, i demà?

-No ho sé.

-I és clar que no ho saps, per això et diré que si demà marxes en direcció a ponent aniràs a parar a un poble ple de gent no gaire amable amb els ratolins, gens, vaja!, ara, si vas pel camí contrari trobaràs el riu i als seus marges tota una colònia de ratolins pescadors d’allò més eixerits ... Si ets assenyat no agafaràs l’adreça de ponent...

-Per què?

-Perquè les persones no són pas ratolins, i tu, Mitjonet, has d'estar amb els teus... A més a més, la colònia és pròspera i tothom té per menjar i fer via...

-I em podré convertir en un ratolí respectable?

-El que es diu d’allò més respectable.

-I em diran senyor Mitjó?

-De debò!

-Doncs m’aniré amb els ratolins pescadors!

-Mira què bé! Això és el que has de fer.

I en Mitjonet es va posar d’allò més content perquè ja s’havia assabentat de quina drecera prendre. Llavors va fer nit al cau de l’eriçó, soparen junts, i en llevar-se el dia s’acomiadà molt educadament del seu amic.

-A reveure estimat eriçó!... Escolta, com et dius?, que encara no ho sé.

-És veritat, quin cap el meu, mira que oblidar una cosa tan important!... Em dic Maduixa perquè el cau de la mare estava sota un camp de maduixes. Quina mena de nom, no? De vegades em penso que soc un flascó de melmelada jo- rigué.

En Maduixa i el ratolí es varen fer una forta abraçada i després es digueren no adéu, sinó fins aviat, puix que els bons amics, si ho són de debò, mai s’allunyen del tot

Segueix...