20 Tot està bé si acaba bé!

No, no hi havia res a fer, Garsa petita tenia tota la raó, es digué en Mitjonet; ni al poble, ni al bosc, i menys encara al desgavell format pels monstres –(excavadores i camions)-, es podia trobar el rastre dels pares i els germans. Tot estava perdut doncs i calia tornar al vell molí amb els Farinetes, per la qual cosa es va acomiadar del fill de la senyora de Pollastre desitjant-li que trigués en arribar el Nadal.

-Apa, nois, tornem-hi! –feu aleshores el ratolí molt descoratjat, i en tot el trajecte del viatge, no badà boca assegut a l’esquena de Petita garsa, mentre Garsa petita se’l mirava amoïnat.

Al capvespre arribaren al cau dels ratolins moliners, i la Rosella, que cada dia des de la marxa d’en Mitjonet, guaitava el cel a tothora, fou la primera en veure aparèixer els ocells planejant amb les seves ales esteses com el que neda dins l’aigua.

-Ja ve en Mitjonet, ja ve! –cridà joiosa i els seus pares, els seus germans i la resta de les bestioles refugiades al cau es varen assabentar de seguida, i els Farinetes, corrent, encapçalant-les, però, la mateixa Rosella, s’aproparen al lloc on les garses van aterrar.

L’alegria de l’acolliment es va veure aigualida de cop en veure tothom la cara de mig mort que duia en Mitjonet.

-No els hem trobat –va dir el ratolí amb recança.

-No eren per enlloc –afegí Petita garsa, i Garsa petita:

-Cap ens donava raó.

I per l’astorament dels tres companys, la família Farinetes esclafí a riure sorollosament.

-No veig que sigui cosa de riure –digué molt tibat en Mitjonet, i els germans garsa es miraren com el que pensa: s’han begut l’enteniment aquests!

En aquell mateix moment, quan en Mitjonet anava a dir qualsevol cosa que potser hagués estat massa forta per les orelletes de la Rosella, el senyor Farinetes que era el que es diu, ara millor que mai, un tros de pa beneït, fent-se a un costat deixà veure darrera d’ell a...

-Mare, pare, germanets!!! –xisclà en Mitjonet foll d’alegria veient aparèixer sencera a la seva família, que estava envoltada pels Farinetes.

El senyor Cuagrisa, la senyora de Cuagrisa, els nens Cuagrisa i en Mitjonet es varen fondre en una abraçada molt i molt estreta mentre que la senyora de Farinetes i la Rosella ploraven commogudes i Petita garsa i Garsa petita feien que tossien per dissimular l’emoció del retrobament.  

***

-Com és que heu vingut a parar aquí? –volgué saber en Mitjonet després, quan ja el ànims s’havien apaivagat i tots eren a casa del senyor Farinetes i començaven a parlar tranquil·lament, mentre sopaven asseguts al seu menjador.

-La casualitat, fill meu, la casualitat... Anàvem desorientats i vàrem escollir un camí com podíem haver escollit un altre... Llavors ensopegàrem amb un eriçó que ens va dir que et coneixia...

-En Maduixa!

-Això mateix, es deia Maduixa, i ens va parlar que t’havia recomanat que anessis al cau dels ratolins pescadors, on, afegí, deu ser-hi a hores d’ara... I cap allà vàrem anar, envers el riu, però no arribàvem mai... Sortosament, aquell camí ens va dur al cau del senyor Farinetes, i aquí estem tots junts...

-I per sempre, pare! –va dir Mitjonet molt content- Jo volia anar-vos a buscar perquè al molí es viu d’allò més  bé, quan va esclatar aquest malson... He fet un cau per nosaltres, amb el permís del senyor Farinetes, on hi viurem tots plegats!

-Això –remugà el senyor Cuagrisa-, si a l’home no li dóna per arrabassar el molí, llavors sí que haurem begut oli!

El patriarca intervingué molt assenyadament per tranquil·litzar tothom:

-Estimat amic, això no pot succeir mai perquè els homes mengen pa i el molí els hi procura.

-És veritat! –reconegué en Cuagrisa alleugerit de cop- No me n’havia adonat d’aquest fet!

-Però -afegí l'Eixerit alarmat de sobte-, i si qualsevol dia l'home substitueix els molins per un altre cosa, què farem llavors?

En Cuagrisa va posar cara d'ensurt, amb allò no hi havia pensat! Tanmateix el senyor Farinetes sempre tenia una resposta per tot.

-Estimat fill, a tu t'anomenem Eixerit, què vol dir això?, doncs vol dir que els ratolins som unes bestioles molt intel·ligents i ja ens espavilaríem si esdevingués un problema semblant... Quan un és treballador no té por de res i sempre sap trobar via!

Tothom va respirar esperançat.

-Doncs tranquil pare -digué en Mitjonet joiós-; aquí ens quedarem, serem molt feliços i...

-... menjarem anissos -intervingué tímidament la Rosella mirant de reüll en Mitjonet, i tots esclafiren a riure.

FI D'EL RATOLÍ MITJONET