19 Quiquiriquic!!!

I tant!, hagués dit el nostre heroi, però com que no ens ha escoltat no pot dir-ho, no us sembla?

Bé, a banda de tot això, els tres viatgers varen volar fins al poble que en Mitjonet es pensava que era el mateix on vivien les rates malfactores, en Baldufa i la bonica nena rossa que l’havia tret de l’embolic de la ratera.

Doncs, vés per on, no s’havia equivocat gens el ratolí, aquell era el poble, i ara venia una altra cosa però, trobar algú que sapigués donar raons dels Cuagrisa, i això sí que no es tractava d’una tasca fàcil.

Les garses aterraren a les afores del poble i varen voler saber què calia fer ara; per allà hi havia fileres d’animalons acampats els uns i els altres donant voltes i més voltes com aquell que es repensa molt el que ha de fer, i entre tantes i tantes bestioles cap d’elles pertanyia a la família d’en Mitjonet, ni eren cares conegudes.

El ratolí ho va recórrer tot preguntant i preguntant mentre Petita garsa i Garsa petita l’escortaven donant-se molta importància i mirant de reüll com fan les aus, la qual cosa els donava el caire de personatges a respectar.

Tothom es deia, d’on haurà sortit aquest ratolí petitó al qual acompanyen dues garses tan grans? Deu ser algú de casa bona, qui sap si és parent del rei dels ratolins de bosc! I responien a les seves preguntes una mica intimidats i caminant endarrera com es fa amb la reialesa. En Mitjonet, però, no estava per orgues i tant se li feia per qui el prenguessin mentre li digueren qualsevol cosa dels pares i els germans, però no li ho podien dir, és clar, perquè cap d’ells en sabia res.

De sobte va ensopegar amb una filera de bestioles esgotades, amb cara de desesperació, i que semblaven fer torn esperant qui sap què.

-Què feu aquí? –volgué saber encuriosit.

-Estem a la fila.

-Sí, ja ho veig, i què passa amb aquesta fila, cap on porta? 

-Al casal de les tres rates, on a canvi del poc de valuós que hem pogut salvar de la nostra ruïna, ens permeten viure als ravals del poble sempre i quan fem el que elles ens manin- li va dir una papallona que altre temps va ser preciosa i que ara duia les ales marcides i plenes de pols.

En Mitjonet es va quedar garratibat de la impressió... Les seves enemigues, les tres odioses rates, aprofitant-se d’aquelles dissortades criatures per treure el seu benefici, no s’hi valia!

-Senyor Mitjonet –va xiuxiuar Garsa petita-, aquí no hi ha res a fer, penso. Doncs, què li sembla si marxem?

-Sí, senyor Mitjonet, anem-nos-en ! –afegí Petita garsa.

El ratolí, d’allò més aclaparat, digué que sí amb el cap i aleshores una veueta desafinada i estrident darrera seu el va sorprendre per inesperada.

-Quiquiriquic!!!... Senyor Mitjonet?... És vostè el mateix Mitjonet que va tenir cura de mi quan jo era petit?

En escoltar allò les dues garses van posar cara de pomes agres perquè no els agradava gens pensar que d’altres petits haguessin tingut com a mainadera al “seu” senyor Mitjonet.

El ratolí es voltà descobrint un gall jove i malforjat amb uns esperons grans i una cresta petita.

-Qui ets tu? –feu, perquè no se’n recordava.

-Vaig ser un pollet jo, fa molt de temps i em vaig enrederir un dia sota la pluja i vostè...

-No diguis més! –el va interrompre Mitjonet joiós d’haver trobat algú conegut a la fi- Tu ets un dels fills de la senyora de Pollastre, el petitò Groguet que deia “piu, piu!” sota la pluja el matí del dia que vaig marxar de casa meva per córrer món i aprendre.

-Això mateix! Me n’alegro molt de tornar a veure’l, senyor Mitjonet!

-I la teva mare, com es troba?

-Molt bé! Ara és l’encarregada del departament de posar-hi ous, a la masia...

-Com?

-Sí, amb el camp de golf que estan fent a prop de casa, els pagesos pensen que faran el gran negoci amb els que ja hi treballen i els que després vindran...

-Com? –va tornar a repetir en Mitjonet.

-Sí, venen els ous, i puix guanyen molts de calés els pagesos estan d’allò més content, tant, que no volen galls sinó gallines i la mare m’ha dit que marxi a fer la meva abans que acabi a la cassola, perquè soc massa jovenet jo i el Nadal encara queda lluny... Les meves germanes són les reines del galliner ara! –afegí amb una mica d’enveja i en Mitjonet se’l mira bocabadat per tot el que acabava de sentir.

Segueix...