10 Mitjonet aviador

Aviat varen sobrevolar el riu, perquè el senyor Garsa era un au amb moltes hores de navegació aèria.

-Guaiti, Mitjonet -li va dir al ratolí-, allà abaix té vostè el riu, on vol que el deixi?

-Doncs no ho sé pas... Hauria de ser cap on estigui el cau del ratolins pescadors... Veu vostè quelcom de semblant?

-Hum!... Què vol que li digui?, tinc una vista excel·lent jo i no veig res encara.

-És molt llarg el riu?

-Déu n’hi do! És més llarg que un dia d’estiu.

-Óndia! –va exclamar en Mitjonet astorat-, sí que n’és de llarg!

-A veure què podem fer per trobar el cau dels seus parents –perquè el senyor Garsa es creia que també el ratolí anava, com ell havia estat fa poc, de visita familiar.

Casualment passava per allà un pardal i el senyor Garsa li va preguntar:

-Escolta, noi, saps cap on para el cau dels ratolins pescadors?

-Piu, piu, sí que ho sé!

-Digues doncs.

-Deixa a l’esquena aquest bosc i quan tornis a veure el riu, allà mateix trobaràs el cau ficat en un racó a prop de l’aigua. El cau és sota terra però els ratolins estan a fora atrafegats feinejant... Ara que veig, portes un d’ells de passatger, oi?  

-Sí, és un amic que té família allà abaix.

-De visita, no?

-Això mateix.

-Què vagi bé ratolí! Els teus parents són d’allò més hospitalaris, t’hi trobaràs molt bé amb ells... Adéu-siau!

-A reveure! –varen fer els viatgers.

Cinc minuts més tard ja hi eren sobrevolant el tan desitjat cau. Renoi, i quin formiguer de petits rosegadors que hi havia pels voltants i tots enfeinats amb les seves barquetes riu amunt riu avall!

-Ja hi som! –digué el senyor Garsa-. Aterraré a sobre d’aquell roc, per a no espantar ningú amb el batec de les ales i com no està gaire lluny de seguida hi serà vostè amb ells, li va bé?

-I és clar que sí, i tant, i moltes, moltes mercès, senyor Garsa!

-De res, estem en aquest món per ajudar-nos els uns als altres, malament sinó, amic Mitjonet.

Això ja ho havia sentit dir una altra vegada el ratolí.

Quan en Mitjonet es va acomiadar de l’au després d’haver-li donat records per la família, tot xino-xano, es dirigí vers el petit port on embarcaven i desembarcaven els ratolins pescadors.

En Mitjonet estava molt nerviós perquè anava a conèixer, per fi!, a aquells germans de raça dels que tant havia sentit parlar, com el rebrien?, contents, o pel contrari empipats de veure un ratolí foraster que venia a ficar el nas on no li demanaven?... Bé, aviat ho sabria.

Segueix...