1 El ratolí Mitjonet

Hi havia una vegada un ratolí que es deia Mitjonet perquè va veure la primera llum dins d’un mitjó infantil descobert al bosc, prop d’un bassal, el lloc conegut com els Turons de la Farigola, o sigui que un nen se’l deuria d’haver oblidat vora l’aigua. Ai la mare quan el seu fillet va arribar a casa amb un mitjó en un peu i un altre sense! Però com aquesta no és la nostra història, doncs no cal saber res d’ella, veritat?

Bé, anem a allò que ens interessa, o sigui, a la rondalla d’en Mitjonet, el ratolí que va néixer dins d’un mitjó, que, pel que es diu, era de color blau cel.

Un bon dia, Mitjonet se’n va anar de casa seva perquè les bestioles, quan creixen, no van a escola sinó que marxen al món per aprendre a viure.

I una petjada de ratolí, darrera una altra petjada, en Mitjonet es va allunyar d’allò més del cau dels pares, els quals li havien donat molts petons i millors bons consells per anar pel món quan es van acomiadar.

-Sigues amable amb tothom, fill meu –va dir la mare.

-I sigues amb tothom com voldries que et tractessin a tu, fill meu –va dir el pare.

-Sigues sempre educat, que l’educació guanya amics, fill meu –va dir la mare.

-Compte amb els gats, fill meu –va dir el pare.

-Compte de no caure a un parany, fill meu –va dir la mare.

-Compte amb els homes, no són bons, fill meu – va dir el pare.

-Compte que no t’engalipin, fill meu –va dir la mare.

-Què és un gat, pare? –volgué saber en Mitjonet.

-Un monstre molt gros amb ullals com branques d’arbre, fill meu –va respondre el pare.

-Què és un parany, mare? –volgué saber en Mitjonet.

-Un parany és una enganyifa que ens atrau i enlluerna per fer-nos mal, i pels ratolins també es pot dir ratera, fill meu –va respondre la mare.

-Què es un home, pare? –volgué saber en Mitjonet.

-Es pensa que és el rei de la Creació, i no es tracta més que d’un babau fatxenda però res més, fill meu –va respondre el pare.

-Qui voldrà engalipar-me, mare? -volgué saber en Mitjonet.

-Tothom! –varen fer la mare i el pare alhora.

-Renoi –va exclamar en Mitjonet gratant-se el caparró-, si que n’és de complicat això d’anar pel món!

-Ja pots ben dir-ho, fill meu! –varen fer la mare i el pare alhora.

-M’agradaria ser gran com vosaltres i saber tantes coses, així ningú em prendria el pel.

El pare d’en Mitjonet li va dir:

-No tinguis pressa per créixer, que tot arriba...

-... i quan arribi –va afegir la mare-, no ho oblidis mai, tothom t’ha de tractar amb respecte, i seràs el senyor Mitjó, com ara el teu pare és el senyor Cuagrisa, res de Cueta, com l’anomenaven de petitò,... Què em sents?

-Sí mare, sí pare... Us prometo que me’n recordaré de les vostres paraules i seré un bon minyó per a què el dia de demà sigui un exemple per als meus fills.

Després d’aquesta declaració d’intencions, en Mitjonet es va acomiadar dels pares i els germanets, i amb la seva bosseta a l’esquena, se’n va anar tot xino-xano.

Segueix...