—Què voleu? ¾va cridar el cavaller, en veure que el rebien d’aquella manera tan bel·licosa¾ Us penseu que un sol home gosaria assaltar la caravana?

Confós, el guarda va enretirar la llança; el guia, però, cavalcà cap a ell i li demanà què volia.

—Qui és l’amo de la caravana? ¾va preguntar el cavaller.

—No és d’un amo ¾respongué l’altre¾, sinó que són una colla de mercaders que tornen de la Meca i van a casa seva, i nosaltres els guiem pel desert, perquè els fa por la gent de mal viure.

—Aleshores porta’m davant dels mercaders ¾va sol·licitar el foraster.

—No ho puc fer, això ¾contestà el guia¾. Hem de continuar sense parar, i els mercaders van, com a mínim, un quart d’hora de marxa més endarrere; però, si ho voleu, podeu cavalcar al meu costat fins que arribem al lloc on pararem per fer la migdiada i podré satisfer el vostre desig.

El foraster no hi va dir res més; va agafar una pipa llarga que portava lligada a la sella i es va posar a fumar a grans pipades mentre anava marxant al costat del guia de l’avançada. Aquest no sabia com comportar-se amb el foraster; no gosava preguntar-li directament el nom, i va intentar lligar la conversa de manera tan persistent, que el foraster se’n va adonar:

—Fumeu un bon tabac.

O bé:

—El vostre cavall té el galop decidit.

Però el foraster cada vegada contestava només amb uns ‘sí, sí’ pelats. Finalment, van arribar al lloc on es volien parar. El guia va apostar els seus homes; juntament amb el foraster va esperar que arribés la caravana. Trenta camells carregats fins dalt i dirigits per conductors armats s’acostaven. Darrere aquests camells muntats en vistosos cavalls els cinc mercaders propietaris de la caravana. Gairebé tots eren homes d’edat avançada, d’aspecte seriós i solemne; només un es veia més jove que els altres i, també, més alegre i impulsiu. Un gran nombre de camells i cavalls de càrrega tancava la caravana.

Van parar les tendes i van posar els camells i els cavalls en cercles. Al mig hi havia una gran tenda amb la coberta de seda blava. El guia de l’avançada hi va acompanyar el foraster. Un cop van haver travessat el domàs de la porta, van veure els cinc mercaders asseguts en coixins teixits amb fil d’or; esclaus negres els servien menjar i veure.

—A qui ens portes aquí? ¾va preguntar el mercader jove al guia, amb un crit.

Abans que el guia pogués respondre, ho va fer el foraster:

—Em dic Selim Baruch i sóc de Bagdad. Una horda de malfactors em van fer presoner quan viatjava a la Meca i fa tres dies que incomprensiblement m’han alliberat de la masmorra. El gran Profeta em va fer sentir en la llunyania el picaroleig de la vostra caravana i és per això que he vingut fins aquí. Permeteu-me viatjar en la vostra companyia! No us en sabrà greu, de donar-me protecció ja que, tan aviat com arribem a Bagdad, recompensaré amb escreix el vostre favor. Sóc el nebot del Gran Visir[i].

El més vell dels mercaders va prendre la paraula:

—Selim Baruch ¾va dir¾, sigueu ben vingut a la nostra ombra! Ens omple de goig tenir-vos entre nosaltres; però abans de res, seieu i acompanyeu-nos a beure!

Selim Baruch va seure amb els mercaders i va beure i menjar amb ells. Després de menjar, els esclaus van retirar els plats i van portar llargues pipes i sorbets turcs. Els mercaders van seure molta estona en silenci mentre contemplaven els vols i giravolts de  les blavoses glopades de fum que llançaven i que acabaven esfumant-se en l’aire. Finalment, el mercader jove va trencar el silenci:

—Fa tres dies que no fem res més que seure així ¾va dir¾, del cavall a la taula sense res que ens ajudi a passar l’estona. Experimento un avorriment excessiu, perquè estic acostumat a veure ballar o a escoltar cançons i música en havent menjat. Estimat foraster, no sabeu pas alguna manera de matar el temps?

Els mercaders vells continuaven fumant seriosos i solemnes; tot i així, el foraster va parlar:

—Si m’ho permeteu, us donaré una idea. A mi em sembla que a cada campament un de vosaltres podria explicar alguna història als altres. Ens ajudaria a passar l’estona.

—Selim Baruch, has parlat de manera adient ¾va dir l’Achmet, el mercader més vell¾; acceptem la proposta!

—Em satisfà que us hagi agradat la proposta ¾va dir en Selim¾; ja veieu que no us he proposat res indigne, per això seré jo el primer a fer-ho.

Divertits, els cinc mercaders es van acostar al voltant del foraster. Els esclaus van tornar a oferir els gots plens, van omplir les pipes dels seus amos amb tabac fresc i van portar teies roents per encendre-les. En Selim es va refrescar la gola amb una glopada intensa de sorbet, es va enretirar el llarg bigoti de la boca i va començar a parlar:

—Doncs, escolteu La història del califa cigonya.

 

Continuarà...